LLAR D'INFANTS MARICEL_ (2012) Torroella de Montgrí_Baix Empordà_Girona_Catalunya

MEMÒRIA COMPOSITIVA

homemail

 

I.GEOMETRIA i PROPORCIONS

I.1 Determinacions locals i particulars

El Solar disponible és de forma rectangular, de proporció 1:2. És, doncs, un “quadrat doble” → Esq 1

Una primera inspecció realitzada in situ conclou que no hi ha alteracions geopatògenas rellevants. El subsòl és geològicament estable i uniforme.

La ret Peyre teòrica és de 7.43mx7.43m entre eixos.

La ret Hartmann teòrica és de 2.5mx2.0m entre eixos i 21cm espessor direcció Nord-Sud

La ret Curry de 6.0m. x 6.0m. aprox. entre eixos, direcció NE/SO y SE/NO

No hi ha vies d’aigua subterrània significatives

Per tant, la influència de geopatologies en la salut de les persones no és significativa.

Els límits de l’edificació, regulats pel planejament, són de 3 m a tots els límits amb els veïns i alineat a vial al CR Eivissa i CR Guillem de Montgrí. Això no obstant, es preveu una separació de 5 m. al CR Eivissa per facilitar la urbanització del carrer i una separació de l’edifici de, com a mínim, 3 m. al mateix carrer, inclosa dins dels 5 m.

Així, la zona edificable es concentra en un rectangle ABCD de proporció 1:2.5 → Esq 2

Donat el Programa de necessitats, la ocupació de l’Edifici serà del 100% de la zona edificable.

I.2 Determinacions solsticials

L’Edifici de la Llar d’Infants està situat a la Latitud 42º 5m

La ret Peyre teòrica és de 7.43m x 7.43 m. entre eixos; el mòdul solar (Ms) és, doncs, un quadrat de 7.43m. x 743m.

El rectangle solsticial d’aquesta latitud té una K=1.58

El Mòdul base o colze sagrat (Mb) és 0.493 cm.

Aquests determinacions numèriques, que tenen que veure amb la relació del solar a on s’ubicarà l’Edifici (terra) amb el cel, es tradueixen geomètricament com segueix:

El Mòdul Solar (Ms) determina el Quadrat solar (7.43x7.43) a on s’inscriuen els rectangles solsticials afgc i a’f’g’c’; de raó 1.58 (si prenem ac com a 1, llavors af = 1.58)

L’azimut α = 57º59m i el complementari αc = 32º41m.

El Centre Sagrat uvst té, doncs, una dimensió de 4.70m. x 4.70 m.

El rectangle solsticial afgc és el rectangle mare i és el base per la transposició a la realitat física donat el seu caràcter femení, adient per a una Llar d’infants.

I.3 Transposició de la geometria teòrica a la realitat física

El criteri per adequar la geometria teòrica a la realitat física, és a dir, al solar disponible i als límits de l’edificació, és el desdoblament del rectangle solsticial (afcg) en dos rectangles proporcionals AFGC i BEHD que ocupin la totalitat de la zona edificable.

El criteri de desdoblament s’estableix amb la condició de que el rectangle que esdevé d’aquesta intersecció EFGH ha de ser, igualment, un rectangle solsticial (1:1.58)

El segment ac teòric pren la dimensió AC real → Esq 3

Els tres rectangles solsticials són: AFGC, BEHD i EFHG (1:1.58).

El quadrat UVTS “centre sagrat”, intersecció del rectangle solsticial masculí i femení, el retrobarem més endavant.

El esquema transposat a la realitat física és, doncs → Esq 4

I.4 Proporcions del Rectangle Solsticial

Els rectangles solsticials (AFGC i BEHD) no són múltiples del Mb, encara que aquest és un mòdul emanat de la seva raó (1:1.58).

Això no obstant, el rectangle que inclou els dos rectangles solsticials, i que és la zona edificable a on es desenvoluparà la icnografia de l’Edifici, ABCD, sí és múltiple del Mb → Esq 5

El rectangle ABCD té 90Mbx36Mb (Mb = 0.493 m.) ien aquest rectangle s’inclou tot l’Edifici.

Es determina, també, un mòdul major (M) constituït per 9x9 Mb.

AB = 10M o 90Mb

AC = 4M o 36Mb.

La icnografia de l’Edifici, doncs, s’ordenarà en base a Mb i M

II. ICNOGRAFIA

II.1 Centres d'interès

El Programa de necessitats determina un seguit d’espais necessaris pel funcionament de la Llar d’Infants; aquest espais es poden resumir en tres funcions bàsiques:

1. Funció política. És la funció cabdal d’una Llar d’Infants: és la Sala d’usos múltiples que, de fet, és la gran àgora a on els infants aprenen a ser essers humans polítics, és a dir, constituents de la polis, de la societat. Aquesta funció és central i constitueix la raó de ser essencial de l’Edifici. En una Llar d’infants, és més important aquest centre polític que l’activitat docent pròpiament dita. L’activitat docent seria el centre d’interès, per exemple, d’un Institut o Universitat.

2. Funció gestora: Direcció, Sala de Professors, Serveis de cuina, Magatzem general de material escolar i altres serveis necessaris.

3. Funció instructora: Aules.

Els tres rectangles solsticials determinaran tres punts focals que sintetitzen les tres funcions bàsiques abans esmentades.

Punt Focal 1 (síntesi de EFGH) Determina, per la seva centralitat, el punt de trobada, reunió, jocs... etc, de l’Edifici. Es correspon amb la Sala d’Usos Múltiples; és como la seva síntesi. Aquest és el punt de concentració d’interès, veritable centre de l’Edifici, el qual s’ordena en referència a ell.

Punt focal 2 (síntesi de EBDH) Aquest punt és el centre compositiu de les zones de direcció, personal docent i serveis de gestió de l’Edifici; aquest punt, també, acollirà l’entrada i recepció de l’Edifici.

Punt focal 3 (síntesi de AFGC)= Aquest punt és el centre que aglutina l’activitat docent, és a dir, les aules.

Aquest tres punts focals determinen dos eixos, Ex1 i Ex2, que seran els eixos compositius de tota la Planta de l’edifici. Aquests són els eixos d’equilibri de la representació icnogràfica de l’Edifici → Esq 6

Un tercer eix, Ex3, és l’eix vertical que, passant per el punt focal 1, determinarà la composició de la representació ortogràfica de l’Edifici, com es veurà més endavant

De → Esq 6 es desprenent les següents raons:

AF/AC = 1.58 -- EH/EF = 1.58 -- AB/AC = 2.50 -- AF/EF = 2.50

II.2 Adequació dels Centres d'Interès a la funció

Les necessitats funcionals incorporen a l’esquema anterior certes variacions que acabaran per definir i adequar la Funció amb la Geometria.

Aquestes variacions son:

Tenint en compte els accessos a l’edifici, l’orientació i les qüestions funcionals, els punts focals 1, 2 i 3 es desplacen cap al CR EIVISSA i s’ajusten a la geometria, ja que és important que, com a centres i síntesis que son de les funcions determinants de l’edifici, siguin fàcilment accessibles i tinguin entre ells una connectivitat funcional inqüestionable.

El criteri de desplaçament el determina novament el rectangle solsticial EFHG que es disposa horitzontalment a la part superior de l’esquema, de manera que el desplaçament dels punts focals no sigui arbitrari, ans al contrari, determinat per la geometria i proporció inherent a tot l’edifici → Esq 7

Amb aquest criteri es disposen dos rectangles solsticials AMKI i NBLJ i dos rectangles solsticials AOPC i QBDR, quina situació determina la noca situació dels tres punts focals. Igualment, determina el nou traçat del l’Eix Ex1.

La relació física i visual és immediata entre els tres punts focals, de manera que la unió dels tres és la veritable raó de ser de l’edifici en termes funcionals i formals.

II.3 Geometria de suport

Una altre geometria es superposa a la obtinguda fins ara: el triangle pitagòric 3-4-5 que reforça la situació dels diferents rectangles solsticials, sobretot AMKI i NBJL

Els triangles pitagòrics son ASC i BTD que, situats als extrems, deixen un quadrat UVTS que és el quadrat “centre sagrat”.

Dins del quadrat UVTS s’inscriuen els mateixos triangles pitagòrics que reforcen la disposició dels rectangles solsticials AMKI i NBJL remarcant la coincidència dels seus segments més petits MK i NL respectivament → Esq 8

És així com els punts que determinen tot el traçat regulador omplen totes les lletres de l’abecedari, de la A a la Z, essent la Z coincident amb el punt focal 1, que és el lligam vertical, centre de l’Eix Ex3 que no es dibuixa perquè és invisible en una icnografia.

La superposició de tot el traçat regulador és, doncs → Esq 9

II.4 Forma i funció

Així és com queda distribuït l’espai en funció de l’esquema compositiu basat en la raó 1:1.58 i en les proporcions abans esmentades.

III. ORTOGRAFIA

Respecte l’ortografia, s’ha pensat amb la contraposició recta/corba com a imatge de l’edifici. Així, es disposa d’una coberta ondulada, que es tan un mar com un cel (Maricel), per equilibrar la punyent racionalitat de la icnografia; tanmateix, aquesta coberta recorda els dibuixos del Petit Príncep, és a dir, el petit principi que tot ho ordena, base elemental de l’imaginari que juntament amb la llum i la relació de l’edifici amb el pati interior conformaran l’espai.

L’ortografia, per tal de que estigui vinculada a la geometria de la icnografia en un dels seus aspectes geomètrics més poderosos, el triangle pitagòric 3-4-5, es determina en base al quadrat UVTS, que és el quadrat que envolta el centre sagrat (→ Esq 0, → Esq 3 i → Esq 4)

La Raó d’Or del quadrat UVTS, juntament a la seva simètrica, determina els eixos EX4 i Ex5. El primer, assenyala l’accés a l’Edifici, el segon un espai especialment significatiu en la icnografia: l’aula P0 que és la única que és com una Llar d’infants en petit, ja que disposa de tots els elements funcionals que la fan, gairebé autònoma.

L’Eix Ex3 és l’eix vertical que ordena la simetria de l’ortografia, del qual abans se n’ha fet referència. Aquest eix s’emfatitza amb la gran claraboia que il·lumina la Sala d’usos múltiples, veritable centre representatiu de la Llar d’infants (punt focal 1). La importància de l’Exi Ex3 queda determinat, doncs, per una gran claraboia que il·lumina el punt focal 1 i una altre de més petita que l’emula, com els petits emulen als grans.

L’Edifici no s’alça més que la meitat del quadrat UVTS, és a dir, no més de la raó 1:2, que és la raó del Solar disponible, com s’ha vist en el primer esquema.