HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT

CASA PATTERN (2004-2014) Llançà_Alt Empordà_Girona_Catalunya

homemail

xx

xxxxxxxxxxxxxx

xx

xx

xxx

xxxXx

 

L'entorn proper a l'edifici és el característic d'una urbanització semi-intensiva amb edificis d'escasa qualitat arquitectònica. La visió llunyana, el Cap de Creus al fons i l’Albera a l’Oest, ens parla encara d'allò que era aquesta terra abans que l'espatllessim, i també ens parla d'allò que som, d'allò que fem i d'allò que han fet de nosaltres. Tot és molt existencial i salvatge, sí, però alhora etèri i essèncial.

El perfil de les muntanyes de l’Albera és molt significatiu a Llançà: es tracta de les muntanyes anomenades “Les orelles de la mula” i “La Cresta”.

El perfil del Cap de Creus... què dir! Foc perpetu! Pirenne brodant el destí dels homes i dones tocats per un Boreas embogit per tanta bellesa!

x

Les orelles de la mula i la Cresta____ __cc____________________________El Cap de Creus

I COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA

Per la composició arquitectònica de l’edifici es pren en consideració la cohabitació geomètrica del Rectangle solsticial i el rectangle auri. L'Edifici, doncs, neix d'una base geomètrica i es desenvolupa endogàmicament fins adquirir la forma que dóna resposta a la funció y al programa de necessitats.

Per a nosaltres, l'estètica i la plàstica són secundaries; és la pròpia cohertencia interna del sistema geomètric la que ha de donar resposta a les necessitats intrínseques de l'habitatge i a les necessitats de relació amb el paisatge. La funció s’adequa a la forma, però la forma mai impossibilita la coherència funcional, que és prioritària: numquam vera species ab utilitate dividitur.

Recordem quins són els Principis de composició arquitectònica, que introdueixen la sacralitat en un programari beauxartià massa il.lustrat.

1. La idea de composició arquitectònica implica l’idea d’ordre. L’ordre és alhora sensible i raonable i assegura una imatge que en sí mateixa ostenta una determinada bellesa. A través d’aquesta imatge, la sensibilitat s’implica, es vincula, es relaciona i s’identifica amb l’ordre, per això, bellesa i utilitat son u.

2. L’essència primera de tot ordre és la simplicitat i, en conseqüència, l’ordre ve determinat per un Centre d’interès que expressa sintèticament la raó de ser d’un conjunt complex. El Centre d'interès és sempre invisible i sovint no és apreciat per la raó més que quan aquesta es transforma en pura receptivitat. El centre d’interès és una entelèquia, una potència. Per tal d’esdevenir real i efectiu, el centre d’interès s’expressa per medi d’uns eixos compositius a l’entorn dels quals es desenvolupa tota la complexitat de l’Edifici, és a dir, la forma i la funció.

3. L’expressió primera de l’ordre és la matemàtica, desenvolupada a través de la geometria. La geometria és la expressió formal de la proporció. La geometria fa que la proporció esdevingui un fet viscut amb tots els sentits. És aquesta geometria (número i proporció) la que proporciona una relació empàtica entre l'edifici i l'habitant.

4. La geometria no pot defugir el fet que l’ordre és alhora terrenal i celestial, és a dir, és un ordre arrelat a les determinacions contextuals del medi terrestre alhora que a les del celeste, tal i com aquest és percebut en el context terrestre. Per això, la matemàtica (geometria i proporció) no és un sistema estàtic convencional o mecànic, sinó un sistema dinàmic quina significació última escapa a la raó i obre l’enteniment a altres possibilitats que la mateixa geometria euclidiana limita.

II QUAN A LA TERRA

Determinacions geobiològiques. Una primera inspecció realitzada in situ determina que no hi ha alteracions geològiques rellevants. El subsòl és geològicament estable i uniforme. La ret Peyre teòrica és de 7.43m x 7.43m entre eixos. La ret Hartmann teòrica és de 2.5m x 2.0m entre eixos i 21cm espessor direcció Nord-Sud. La ret Curry de 6.0m x 6.0m aprox. entre eixos, direcció NE/SO y SE/NO No hi ha vies d’aigua subterrània significatives ni alteracions geològiques pètries (falles o similar). Per tant, la influència de geopatologies en la salut de les persones no és significativa, encara que s’ha tingut en compte que les activitats més sedentàries no es desenvolupin en punts estrella.

III QUAN AL CEL

La composició geomètrica es basa EN DOS SISTEMES:

1. Proporció d’Or per a dimensionar el volum exterior general en planta i alçat

2. Sistema de proporció Rectangle solsticial, per a proporcional els espais interior. L’Edifici està situat a la Latitud 42º 23m. Si la ret Peyre teòrica és de 7.39m x 7.39m. entre eixos, el Mòdul Solar (Ms) és, doncs, un quadrat de 7.39m. x 7.39m.

El rectangle solsticial d’aquesta latitud té una K=1.56. El Mòdul o colze base (Mb) és 0.49 cm. Aquests determinacions numèriques, que tenen que veure amb la relació del solar a on s’ubicarà l’Edifici (terra) amb el cel, es tradueixen geomètricament com segueix: el Mòdul Solar (Ms) determina el Quadrat Solar (7.39m. x 7.39m.) a on s’inscriuen els rectangles solsticials afgc i a’f’g’c’; de raó 1.56 (si prenem ac com a 1, llavors af = 1.56) L’azimut α = 57º42m i el complementari αc = 32º58m. El Centre Solar uvst té, doncs, una dimensió de 4.73m. x 4.73 m.

El rectangle solsticial afgc és el rectangle mare

 

IV ESQUEMA COMPOSITIU

 

V FORMA I FUNCIÓ

VI COMPOSICIO FAÇANA

Quadrat Base (1m x 1m) i subdivisions segons Nombre d’Or (Phi)

Peces influïdes dins del quadrat base.

Per tal de facilitar l’execució de la façana ventilada i seguint el sistema constructiu tècnic (rastells d’alumini horitzontals i verticals regulars), les peces D i E formaran una peça única –on es marcarà amb una junta la mida de cadascuna-; igualment, la peça C, de no ser una peça única, estarà formada per D+E+D, igualment amb la junta marcada per identificar les tres peces originals. Cada peça té un gruix diferent (2, 3 i 4 cm) en funció de la grandària. Cada element ha de complir els següents requisits: 1/ Ser de fàcil transport i manipulació per un o dos operaris. 2/ la pedra té una densitat de 2.290 kg/m3 (calcària) i, per tant, el gruix de cada peça s’ha triat en funció de la seva dimensió per tal de no contravenir el punt 1. El codi fa referència a nº de peça / tipus / espessor.

A continuació, les 16 possibilitats de combinació del quadrat base

Composició del conjunt en base al teorema de Pitàgores.

TEOREMA DE PITAGORES (raó Phi): 1-(1/Phi)²-√1/Phi +1

I quadrat base generat per l’aplicació del teorema de Pitàgores Trama base aplicada a la façana amb el quadrat base i les subdivisions amb l,a raó d’Or.

Exemple d’aplicació de la composició en la Façana Est.

Per tal de preservar al màxim el criteri de composició, el criteri ha estat no tallar cap peça. Sempre són peces senceres, de tal forma que quan la trama no cobreix la façana, és el recobriment metàl·lic qui ho fa i quan la peça sobresurt dels límits de la façana, es deixa que sobresurti.

La línia verda és el límit de la façana

Detall constructiu de la façana ventilada

Façana resultant aplicant les diferents subdivisions i gruixos.

Trama de color, parts metàl·liques. Trama a ratlles peces que sobresurten dels límits de la façana.