Casa Ambre

Aquest habitatge de segona residència va ser fruit de feixugues discussions. La passió i el caràcter sanguini de la clienta van depassar els límits que una normal relació professional requereix i, al final, l’obra construïda se’n va ressentir, sobre tot, en l’elecció dels materials d’acabats. L’Arnau Puig, mestre i amic, em va dir que la casa era fruit de l’escorrentia d’un rec, que va des de la Verdera al mar. I, cert, encara que aquesta particularitat no es veu en la documentació gràfica, així és: com un torrent d’aigua tempestuosa, la casa s’obre al mar i es fon en la profunditat de la Mediterrània. La clienta, apassionada de Dostoîevski, veia en aquesta pensada del literat rus l’encarnació textual de la casa: “Les ideaux se succedent on les depassent, ils tombent en ruine et puisqu’il n’y a pas d’autre vie, c’est sur ces ruines encore qu’il faut fonder un ideal”